Com a revista tenim el que tenen totes les revistes un grapat
de pàgines amb reportatges escrits i tota mena d’imatges,
seccions, periodicitat regular...Fins aquí les semblances.
Exposem ara les particularitats... |
Defenem la poesia, el retrat humà i el periodisme de
proximitat basat en gèneres de longitud mitja (cara a cara,
reportatges, entrevistes... res de notícies i breus descontextualitzats)
No parlem de cultura, la fem.
Passem el que és quotidià pel microscopi, ho extreiem
amb unes pinzes especials |
Posem en el centre la paraula, és la nostra estrella.
Volem recuperar o incidir en el plaer de la lectura,
res de molta quantitat de coses amb molta freqüència.
Poques, de tant en tant i amb molt de carinyo.
La voluntat és trencar amb la inèrcia de la lectura
en diagonal i exigir més temps per part del lector a
canvi de no deixar-los indiferents, d’afectar-los.
La fotografia d’autor i la il·lustració
també exerceixen un paper protagonista, perquè
són poesia, perquè acompanyen i enriqueixen la
paraula. |
Totes les veus que fem possible cada número
mantenim altres activitats professionals al marge. Hi ha periodistes,
dissenyadors, fotògrafs, ballarins, escriptors... però
també altres persones amb activitats no necessàriament
relacionades amb el món editorial ni cultural.
Aquest casal de paper esdevé l’oportunitat per a
ells de desenvolupar altres facetes personals relacionades amb
l’expressió poètica i amb la consciència
ciutadana, sempre donant prevalença a la llibertat d’acció.
El resultat és un casal de paper local, inèdit,
públic, punk i heterodox. |
Tenim una massa crítica de persones subscrites a la revista,
són la millor mostra de la nostra raó de ser i una
ajuda importantíssima per fer front a les despeses minimes
de la producció.
Però després els lectors fàcilment esdevenen
protagonistes d’una secció, autors de la mateixa o
còmplices. El casal s’omple de gent, uns només
passen de llarg, altres li donen un accent particular, altres pugen
a l’escenari |
|
