Lector, tu tens un jardí, un test, un mirall, un paper guardat al calaix. Aquí t'oferim una oportunitat d'airejar-lo. Si és una reflexió, un petit poema, una idea o un clam silenciós, aquest lloc és idoni per ser escoltat. No podem visitar tots els lavabos públics on algú ha escrit, impune, però sí que podem convidar-te a tacar les nostres parets.

Precs i flors que sortiran al proper número de Mil Veus.


Tilubidem les praligúries per cobregir mègules frulimerants


Albert Gastó (enviat el 30 de gener del 2010)

Historia universal de los corazones rotos

cada sueño me empuja a escribir la misma historia una y otra vez
como un mosaico que configurara la historia universal de los corazones
todos los sueños me conducen a lo mismo
y una boquita pintada me susurra
agarra al gran pez, atrapa al pez dorado.
me despierto con un escalofrío y una misión.
mi misión es contar la misma historia una
y otra vez hasta que pierda su sentido,
hasta poder olvidar.
esa historia es infinita y es la llave que abre la caja.
cuando encontremos la caja accederemos
to the other side
y todos tendremos el rostro emborronado
y el pez dorado coleará entre nuestros dedos ávidos.
al fin poder dormir sin anestesia en el corazón.
sin miedo bajo los párpados.


Laura Eme (enviat el 25 de gener del 2010)

River Valley

A la vall del riu
Corres com els àngels
Rius com els arbres
Vents de fullatge
El nas arrufat em diu
Que el cel i el sol
Són amics folls
De la caiguda dels déus la nit abans de les tenebres
Llisca entre les meves urpes
Clava el teu verí mortal
Sagna el riu de la vall fosca
Fins al mar del nostre hereu.


Jaume (enviat el 23 de gener del 2010)

Palpar el final

Està assegut a la butaca. No es mou, només repassa una vegada rere una altra aquella llista, que, més que negra, és obscura, desagradable i quasi delirant. El temps no compta, perquè ara ja tot li és igual, és massa tard. Intenta pair la solitud després d'uns anys esplèndids, però no vol encaixar que tot el que no rutllava els ha vençut. L'Aina va marxar fa un mes, quan encara no havia escrit la llista. Aquella llista era un garbuix d'incomoditats, les “coses que em desagraden”, l'anomenava ell. Eren totes aquelles estupideses insignificants que, totes plegades, malmetien la vida de qualsevol parella. La va escriure punt per punt en una llibreta qualsevol, sense pensar que ja no servia de res perquè ella ja no conviuria amb ell després de tot un calvari de desenllaç.
Quan ja s'acosta l'hora de sopar encén una cigarreta i continua allà, assegut, amb la casa buida i en silenci. Només se sent alguna moto de tant en tant, llavors es cansa de la impertorbabilitat i es posa a escoltar el jazz lent i més depriment que té a la seva discoteca per trencar el silenci. Ni tan sols sopa, però no pot abandonar la nit sense un bon vi. Una ampolla sencera estómac avall.
No sap com, però arriba al llit, remugant, plorant i cridant Aina a totes les parets. Del pom de la finestra en penja una camisa de dormir de vellut amb un punt molt bonic. Quan la té a les mans l'Aina li agafa i se la posa sobre la seva nuesa. Ell vol parlar però no pot, la comissura dels llavis és rígida i sent una fredor per tot el cos. Ella es fica al llit, i, mentre ell s'hi acosta, el llit és cada vegada més lluny, fins que arrenca a córrer, i en atrapar el llit, ella es tapa tota amb el llençol. Ja no hi és, s'ha fos. Massa tard.
De cop s'aixeca exaltat. S'asseu tot acalorat, amb una confusió inèdita. No, creu que no és cert, no ha passat res, així que es torna a estirar, es tapa i tanca els ulls mentre busca amb la mà plana entre els llençols. La toca, i ella l'abraça. Espera que allò no fos premonitori; només fa una nit que la coneix.


Nuria M (enviat el 16 de gener del 2010)


Orgull i admiració

És una noia alegre i optimista. Sempre està contenta i de bon humor. Això ha fet que tingui molts amics i amigues que l’estimen molt. Sap escoltar i aconsellar, és jovial i molt plena de vida.
Ara farà un any va rebre un diagnòstic de la seva salut d’aquells que mai ningú voldria sentir a prop seu. La seva reacció davant la malaltia està sent admirable, no ha deixat el seu somriure, la seva alegria i el seu optimisme en cap moment, encara que de vegades les circumstàncies serien per derrumbar-se, o si més no per perdre el seu bon humor.
És admirable, segueix riallera com sempre, afronta la malaltia amb força i optimisme i l’encomana als qui estem al seu costat.
Estic molt a prop teu, molt, i estic orgullosa i admiro la teva actitud, i tu saps de sobres que t’estimo molt. Ets un exemple a seguir, bonica. Per cert, estic parlant de la meva estimada germana M. Carme.


M. Assumpció Cotonat (enviat el 22 de novembre del 2009)